Edició traduïda dels Escolis a Apol·loni de Rodes

Vet aquí una eina utilíssima per a tots els estudiosos de la mitografia grega. Els escolis a Apol·loni són una font, encara no esgotada, de mites i variants mítiques sovint poc conegudes i mal estudiades. Per a la història de la literatura grega mitogràfica i ‘marginal’ aquest corpus aplega, a més, una documentació fonamental per recostruir un bon nombre de textos conservats fragmentàriament.

Les scholies, issues de commentaires anciens aujourd'hui perdus, n'ont jamais été traduites dans leur ensemble, bien qu'elles méritent d'accompagner le lecteur du poème. Des oeuvres fondatrices de la littérature archaïque aux inventaires du savoir historique, mythologique et géographique à partir de l'époque hellénistique, elles nous livrent les éléments d'une tradition mythographique, géographique et historique qui perdure et se renouvelle constamment. C'est pourquoi elles doivent retenir l'attention de tous ceux qui s'intéressent à l'histoire des interprétations.

Ce livre prend en compte des travaux récents concernant des textes (historiques ou mythographiques) dont il ne subsiste plus que des épaves et les pratiques anciennes du commentaire grammatical et littéraire. Le travail des scholiastes est examiné dans toutes ses dimensions. En effet, le scholiaste n'est pas seulement un compilateur. Le grammairien, technicien de la langue, devient un professeur de lettres, et même un écrivain quand les scholies prennent l'allure d'un récit. Une introduction et divers tableaux, principalement généalogiques, complètent ce volume.

Les Belles Lettres

XLV - 578 p. Bibliographie. (2010)

ISBN-10 2-251-74208-5

ISBN-13 978-2-251-74208-3

Prix 45,00 €

TESI EN XARXA

Ja està disponible en xarxa la tesi doctoral "Heraclit el Mitògraf. Περὶ ἀπίστων. Edició crítica, traducció i comentari", defensada el 21 de Setembre de 2009 a l'Autònoma:

http://www.tesisenxarxa.net/index.html

Un altre mitògraf: Fulgenci

La Col·lecció "Mythographes" té per objectiu la publicació de textos mitogràfics antics i moderns i és impulsada pel Projecte Polymnia (Réseau de recherche sur les mythographes anciens et modernes, dirigit per Jacqueline Fabre-Serris i Françoise Graziani) . La col·lecció ha començat a caminar amb l'edició bilingüe d'un mitògraf llatí, Fulgenci:

Étienne Wolff (ed.), Fulgence. Virgile dévoilé. Mythographes. Villeneuve-d'Ascq: Presses universitaires du Septentrion, 2009. Pp. 242. ISBN 782757400913. €25.00.

Fulgence le Mythographe, auteur latin du 5e ou 6e siècle, était célèbre durant tout le Moyen-âge pour ses interprétations allégoriques des mythes antiques. Son commentaire de l'Énéide, traduit ici pour la première fois en français, a marqué durablement l'histoire de la culture européenne, et Dante en a tiré la figure romanesque de son Virgile, surgi du passé pour le guider à travers les ténèbres infernales. Virgile en personne vient ici expliquer la « substance » des figures et des noms poétiques, dans un dialogue avec son lecteur qui bouscule les habitudes. La lecture du poème ainsi dévoilé s'en trouve singulièrement renouvelée, car les allégories de Fulgence, soutenues par une pratique inventive de l'étymologie, sont faites pour surprendre.

Pour donner au lecteur d'aujourd'hui les moyens d'entendre la méthode allégorique qui donnait sens à la parole « voilée » des anciens poètes, nous avons choisi de faire suivre l'Interprétation de Virgile de quelques textes médiévaux complémentaires, également inédits en français, et d'une postface synthétique situant ces textes dans la continuité des traditions philosophiques et littéraires qui depuis l'Antiquité n'ont cessé de défendre la profondeur et la liberté de l'imagination poétique.

Per a una recopilació de la bibliografia sobre Fulgenci, vegeu l'annotated bibliography a cura de Gregory Hays, de la University of Virginia

Nou Buffet Mitogràfic!

El proper dilluns 8 de febrer organitzem el setè Buffet Mitogràfic, de contingut ofiomòrfic o serpentiforme –com es vulgui. El Prof. Carlos Varias plantejarà el problema de la lectura del terme micènic e-pe-to-i (serp? rèptil?) i del seu possible context cultual. La segona part consistirà en la presentació, a cura de la Prof. Nereida Villagra i del Prof. Jordi Pàmias, d’un text escoliogràfic en què apareixen citats Asclepíades de Tràgilos i Ferecides d’Atenes com a autoritat per a l’episodi mític de l’agressió a Orestes, empaitat per les Erínies --o mossegat per... una serp!

Un nou projecte de recopilació de fragments

Vet aquí un nou projecte, dirigit per Monica Berti, centrat en l'edició de texts fragmentaris grecs i llatins:

http://www.fragmentarytexts.org/

Fragmentary Texts is a project edited by Monica Berti and devoted to models and methodologies for collecting and representing Greek and Latin texts of classical antiquity that have been preserved in fragments.

By “fragments” we mean both physical fragments – as, for example, fragments of architectural elements, scraps of papyri, or broken inscriptions – and indirect fragments, i.e. quotations by surviving authors, who quote, paraphrase, summarize or allude to authors and works that have not survived. Particular attention will be given to the category of “indirect fragments”, discussing its meaning and the complexity of the reconstruction of the relationship between a textual fragment and its source of transmission.

El relleu d'Egist o com cadascú hi veu la seva

L'altre dia, en el sisè buffet, vàrem veure en una de les diapositives l'anomenat relleu d'Egist (actualment a la NY Carlberg Glyptothek, Copenhague), provinent de la col·lecció Despuig. Les nostres col·legues ja feren notar que és una peça grega, però el marbre és de la península itàlica.

No us perdeu els comentaris de la peça que fa J. M. Bover, erudit local, que al 1845 publica una obra sobre els museus i col·leccions Despuig. Mirau l'entrada 77:

Sisè Buffet Mitogràfic (parua philologica)

La sessió d'ahir del VI Buffet Mitogràfic va ser estimulant per a tots. Un bon exemple, al meu entendre, de la comesa de la filologia en l'edifici del saber. Cal tornar als textos de cap i de nou i despullar-los de les capes de lectura que, com tels de ceba, hi han teixit lectors antics i filòlegs moderns --adherències i excrescències vàries. Un cop despullats aquests estrats de lectura acumulats ens trobem, tot de cop, amb un text que sembla nou. Només un parell d'observacions crítiques (parua philologica) a algunes lectures que vau fer:

a/ aphidruma en efecte pot ser escultura, però també santuari o temple (els primers exemples que dóna el LSJ són justament d'Estrabó, VI 2, 5; XVI 4, 3 !)

b/ caldria considerar que el vers de les Metamorfosis d'Ovidi (oresteae gemitu questuque Dianae) no amagui cap referència a Orestes com volíeu vosaltres, sinó que senzillament tradueixi un dels epítetes d'Àrtemis (‘muntanyenca’): orestias Artemis, o bé cf. tan oresteran parthenon (Eur. Tro. 551). Són exemples trets de Bruchmann, Epitheta deorum, Leipzig 1893.