El relleu d'Egist o com cadascú hi veu la seva

L'altre dia, en el sisè buffet, vàrem veure en una de les diapositives l'anomenat relleu d'Egist (actualment a la NY Carlberg Glyptothek, Copenhague), provinent de la col·lecció Despuig. Les nostres col·legues ja feren notar que és una peça grega, però el marbre és de la península itàlica.

No us perdeu els comentaris de la peça que fa J. M. Bover, erudit local, que al 1845 publica una obra sobre els museus i col·leccions Despuig. Mirau l'entrada 77:

Sisè Buffet Mitogràfic (parua philologica)

La sessió d'ahir del VI Buffet Mitogràfic va ser estimulant per a tots. Un bon exemple, al meu entendre, de la comesa de la filologia en l'edifici del saber. Cal tornar als textos de cap i de nou i despullar-los de les capes de lectura que, com tels de ceba, hi han teixit lectors antics i filòlegs moderns --adherències i excrescències vàries. Un cop despullats aquests estrats de lectura acumulats ens trobem, tot de cop, amb un text que sembla nou. Només un parell d'observacions crítiques (parua philologica) a algunes lectures que vau fer:

a/ aphidruma en efecte pot ser escultura, però també santuari o temple (els primers exemples que dóna el LSJ són justament d'Estrabó, VI 2, 5; XVI 4, 3 !)

b/ caldria considerar que el vers de les Metamorfosis d'Ovidi (oresteae gemitu questuque Dianae) no amagui cap referència a Orestes com volíeu vosaltres, sinó que senzillament tradueixi un dels epítetes d'Àrtemis (‘muntanyenca’): orestias Artemis, o bé cf. tan oresteran parthenon (Eur. Tro. 551). Són exemples trets de Bruchmann, Epitheta deorum, Leipzig 1893.