dimecres, 16 de desembre de 2009

El relleu d'Egist o com cadascú hi veu la seva



L'altre dia, en el sisè buffet, vàrem veure en una de les diapositives l'anomenat relleu d'Egist (actualment a la NY Carlberg Glyptothek, Copenhague), provinent de la col·lecció Despuig. Les nostres col·legues ja feren notar que és una peça grega, però el marbre és de la península itàlica.

No us perdeu els comentaris de la peça que fa J. M. Bover, erudit local, que al 1845 publica una obra sobre els museus i col·leccions Despuig. Mirau l'entrada 77:











dimarts, 1 de desembre de 2009

Sisè Buffet Mitogràfic (parua philologica)

La sessió d'ahir del VI Buffet Mitogràfic va ser estimulant per a tots. Un bon exemple, al meu entendre, de la comesa de la filologia en l'edifici del saber. Cal tornar als textos de cap i de nou i despullar-los de les capes de lectura que, com tels de ceba, hi han teixit lectors antics i filòlegs moderns --adherències i excrescències vàries. Un cop despullats aquests estrats de lectura acumulats ens trobem, tot de cop, amb un text que sembla nou. Només un parell d'observacions crítiques (parua philologica) a algunes lectures que vau fer:

a/ aphidruma en efecte pot ser escultura, però també santuari o temple (els primers exemples que dóna el LSJ són justament d'Estrabó, VI 2, 5; XVI 4, 3 !)

b/ caldria considerar que el vers de les Metamorfosis d'Ovidi (oresteae gemitu questuque Dianae) no amagui cap referència a Orestes com volíeu vosaltres, sinó que senzillament tradueixi un dels epítetes d'Àrtemis (‘muntanyenca’): orestias Artemis, o bé cf. tan oresteran parthenon (Eur. Tro. 551). Són exemples trets de Bruchmann, Epitheta deorum, Leipzig 1893.

divendres, 27 de novembre de 2009

Theories of Myth




Vet aquí un altre llibre que presentarem al VI Buffet Mitogràfic. És un recull crític de les principals línies teòriques d'estudi del mite, articulat en sis apartats: comparativisme, psicologia, teories rituals, estructrualisme i ideologia (pel nom, aquest darrer suggereix les tendències postmodernes). L'autor fa un repàs des les orientacions principals de cada mètode i acte seguit en fa una crítica interna (vull dir, des de dins, sense moure's de la lògica interna de l'escola i assenyalant-ne avantatges i inconvenients). Insisteix molt a integrar les diferents teories en el context cultural (i social i polític en el sentit més ampli) que les va veure nèixer. Per recomanar-lo, el millor és que recordi què en diu Robert L. Fowler: "I have rarely been in a position to recommend a book with more enthusiasm... It is an extremely lucid introduction to theories of myth".

dimecres, 25 de novembre de 2009

Higinomania (2)





















Per continuar amb la Hyginomania, contraataco amb una altra traducció, força recent, d'Higí (que també inclou la
Biblioteca d'Apol·lodor, una més, cosa que ens obligaria a parlar d'Apollodoromania, però això potser un altre dia). Aquest volum acaba d'arribar a la nostra biblioteca i és una de les novetats que presentarem en el recull bibliogràfic que enceta cada sessió de buffet. Es tracta de l'edició de R. Scott Smith i Stephen M. Trzaskoma, Apollodorus’ Library and Hyginus’ Fabulae. Two Handbooks of Greek Mythology, Indianapolis (2007). Aquests dos filòlegs ja havien presentat una antologia de textos mitològics en traducció:

Trzaskoma, Stephen; Smith, R. Scott; Brunet, Stephen (eds.) (2004). Anthology of Classical Myth: Primary Sources in Translation, Indianapolis-Cambridge

Jordi Pàmias Massana

dilluns, 23 de novembre de 2009

HIGINOMANIA


Hola, com sabeu tots, vaig pensar que el blog mitogràfic seria una bona eina per comunicar-nos i vaig convèncer en Jordi per posar-lo e marxa. Encara no havia dit ni "hola" perquè he estat molt enfeinada acabant una comunicació sobre Higí i ve't aquí que aquests dies passats m'he adonat que el mes d'octubre han aparegut dues traduccions d'Higí: una a Gredos (trads. Javier del Hoyo i José Miguel García Ruiz) i l'altra a Alianza (trad. Francisco Miguel del Rincón Sánchez).
Us anim a afegir materials vostres!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Què és un buffet mitogràfic



Des del desembre de 2008, organitzem a la UAB uns seminaris que anomenem "Buffets Mitogràfics". Aquest terme evoca un àpat informal, en un lloc de trànsit. Igual que, a l'autopista, ens aturem per fer una mos i continuem enllà, amb els buffets pretenem que els participants presentin les seves recerques en curs i no uns resultats tancats i rotunds. Un buffet, però, també és un autoservei, en què el comensal no espera que el serveixin, sinó que és ell qui té part activa en el servei. També en els nostres buffets cada participant pren part espontàniament en les discussions que desencadena l'anàlisi d'un passatge mitogràfic compromès, una variant textual incerta, una interpretació mitològica debatuda.

L'estructura dels buffets mitogràfics és com segueix: un ponent presentarà breument el seu mitògraf i, acte seguit, proposarà un passatge que per a ell sigui dubtós i que vulgui sotmetre a debat. Cada u intervé per aportar el seu punt de vista a partir de la seva experiència. La idea no és, doncs, que el ponent ofereixi unes conclusions i uns resultats finals de la seva investigació sinó que posi sobe la taula un problema que entrebanqui la seva recerca.



Sisè Buffet Mitogràfic



El proper 30 de novembre les Prof. María José Pena i Marta Oller presentaran un nou plat al buffet: "Hipòlit i Orestes al santuari de Diana a Nemi (Laci, Itàlia): un clar exemple de diverses contaminationes mitogràfiques antigues i modernes".