Ara que hem atès la fita assenyalada dels primers deu (10!) Buffets, ens proposem de fer balanç de la feina feta els darrers dos anys i de publicar en forma de llibre les principals contribucions. El volum serà publicat per una petita editorial alemanya, Utopica Verlag, que en garantirà la difusió.
Fa gairebé vint-i-cinc anys, el professor de Harvard Albert Henrichs constatava la negligència dels especialistes a l’hora d’explorar els contextos literaris en què els mites són transmesos («ignorance of the whole range of ancient mythography has never been more rampant than it is today») i feia una crida a assajar un «source-critical scrutiny», que havia de servir, si més no, de salvaguarda contra les interpretacions basades en conclusions extretes precipitadament d’una documentació incompleta. Si la principal enemiga de la recerca mitogràfica és la mitologia, és perquè el segle xx ha estat capaç de reconèixer en el mite una forma autònoma de pensament, dotada d’un significat que transcendeix el suport textual a través del qual un mite donat ens ha pervingut. Enderiats per aquesta conquesta, un grapat d’estudiosos ha abraçat interpretacions, de diversa mena, sense atendre la matèria primera: els textos antics. Ben a la inversa, la tasca mitogràfica es vol una activitat, al nostre entendre, fonamentalment filològica.
No pretenem ser originals si diem que l’edifici de la filologia, entesa aquesta en el sentit més ampli que es vulgui, reposa sobre els fonaments de la crítica textual i l’edició de textos. Si aquests ciments són ferms, allò que s’hi vulgui bastir serà durador. Amb els encontres que organitzem regularment amb el format de Buffets Mitogràfics, volem avançar per aquestes vies: contribuir modestament, i encara que sigui amb aportacions minúscules, a esclarir els passatges mitogràfics que la filologia moderna ha declarat inguaribles —o bé que ha corregut a esmenar, enduta per un pruritus corrigendi també inguarible, de manera innecessària i precipitada.