La sessió d'ahir del VI Buffet Mitogràfic va ser estimulant per a tots. Un bon exemple, al meu entendre, de la comesa de la filologia en l'edifici del saber. Cal tornar als textos de cap i de nou i despullar-los de les capes de lectura que, com tels de ceba, hi han teixit lectors antics i filòlegs moderns --adherències i excrescències vàries. Un cop despullats aquests estrats de lectura acumulats ens trobem, tot de cop, amb un text que sembla nou. Només un parell d'observacions crítiques (
parua philologica) a algunes lectures que vau fer:
a/ aphidruma en efecte pot ser escultura, però també santuari o temple (els primers exemples que dóna el LSJ són justament d'Estrabó, VI 2, 5; XVI 4, 3 !)
b/ caldria considerar que el vers de les Metamorfosis d'Ovidi (oresteae gemitu questuque Dianae) no amagui cap referència a Orestes com volíeu vosaltres, sinó que senzillament tradueixi un dels epítetes d'Àrtemis (‘muntanyenca’): orestias Artemis, o bé cf. tan oresteran parthenon (Eur. Tro. 551). Són exemples trets de Bruchmann, Epitheta deorum, Leipzig 1893.
Trasllado aquí el comentari que vaig inserir a la imatge d'anunci del buffet. La meva darrera experiència de treball amb Estrabó em porta a pensar que les traduccions en curs no se l'han pres massa seriosament o no li han dedicat l'atenció que es mereix: es copien les unes a les altres, es perpetuen els mateixos errors i informacions de tipus cultural que aporten dades sucoses sovint queden difuminades darrere d'una interpretació ràpida o superficial.
ResponElimina